CENTRE DE RECERCA I ASSESSORAMENT D' EDUCACIÓ VIVA
 
ÀREA DE FORMACIÓ
 
ÀREA D'ACTIVITATS
 
 

En general, el debat social sobre l’educació acostuma a centrar-se al voltant d’allò que suposadament necessita la societat, és a dir, els adults, i que l'escola per tant ha de proporcionar: més nivell acadèmic, més hores d’aquesta o aquella assignatura, més ensenyament públic o privat, més religió o més ètica, ... En canvi, poques vegades partim del que necessita realment la infància.

Oblidem, o posem en un segon terme, que els nens i nenes tenen una naturalesa pròpia i unes necessitats vitals que cal respectar i tenir-ne cura per tal que puguin créixer amb equilibri i benestar.

Afortunadament hi ha hagut sempre persones, moviments de renovació pedagògica i col·lectius humans que han portat a la pràctica experiències educatives basades en una mirada àmplia envers la infància i l’educació. La psicologia i les neurociències actuals ens aporten també una sòlida fonamentació sobre la importància de tenir cura d’aquestes necessitats de la infància per davant de qualsevol objectiu polític o ideològic.

Des del Craev volem recollir i fusionar tant els referents pràctics com les investigacions més actuals en això que anomenen educació viva.


Per què la paraula viva?

Perquè creiem que el fonament últim de com ha de ser l’educació radica en allò que en essència som, éssers vius. Més que basar-nos en un plantejament ideològic previ de com ens agradaria que fos la societat, creiem que cal partir d’una percepció de com la vida es manifesta a través nostre i situar-nos en harmonia amb això:

Tot organisme viu té una estructura interna creada a partir d’uns patrons genètics. I és aquesta estructura interna la que ha de guiar les interaccions amb l’entorn, sobretot en els anys del creixement, per tal que l'organisme es desenvolupi adequadament.

Tot organisme viu no tan sols té l’objectiu d’esdevenir allò que en potència ja és, sinó que també té una tendència a existir dins d’uns paràmetres de benestar i equilibri. I per aconseguir aquest benestar, cal que trobi satisfacció a les seves necessitats internes. Si les pressions externes no permeten això, aleshores l'organisme pot desequilibrar-se a molts nivells: somàtic, emocional, cognitiu, etc.

 

Quines són les necessitats vitals de la infància que cal doncs respectar?

  • La necessitat de protecció i de seguretat: un ambient relaxat, amb presència d’adults disponibles física i emocionalment.
  • La necessitat d’autonomia i exploració: una relació amb l’entorn, amb els objectes i amb els altres guiada des de l’interior, que es manifesta en interessos i processos propis.
  • La necessitat d’autorregulació i de temps per interactuar amb l’entorn i els altres: la possibilitat de cultivar els propis recursos.
  • La necessitat de moviment i de joc espontani: que és el camí que la natura ens ha atorgat per aprehendre l’entorn i crear xarxes neuronals a múltiples nivells.
  • La necessitat de pertinença i de vincles: en primer lloc amb la figura materna, l’entorn familiar més proper i més endavant amb altres grups.
  • La necessitat de ser reconegut com a legítim altre i de ser acceptat i estimat.
  • La necessitat de construir un autoconcepte positiu d’un mateix, a partir de la mirada de l’altre, en primer lloc la dels adults.
  • La necessitat d’autorreallització, la possibilitat de poder desenvolupar totes les potencialitats i dimensions de la persona.
  • La necessitat d’ambients que permetin i facilitin l’aturrrealització, amb la presència d’estímuls i materials adequats.

Des del Craev pensem que tant les polítiques educatives, com l’organització i funcionament dels centres educatius, haurien de tenir com a principal objectiu vetllar pel respecte i la satisfacció d'aquestes necessitats vitals de la infància.

Sense cap intenció de ser dogmàtics, tan sols amb l’objectiu d’aclarir una mica més la nostra proposta, a continuació recollim alguns dels principis bàsics de l’educació viva:

  1. Les relacions humanes des d’una midada amorosa i sistèmica
    Bàsicament educar i viure és sinònim de relacionar-se. Hom aprèn i creix a través de les relacions amb els altres. Cuidar del desenvolupament d’un nen i acompanyar-lo en el seu procés és sobretot el resultat de tenir cura de les relacions des de l’amor, amb la seva família, amb els altres educadors, amb les criatures i principalment amb un mateix. No es tracta doncs de fer coses amb o per als nens/es, sinó de cultivar una actitud amorosa en les relacions de tal manera que l’ambient que es crea permeti viure una sèrie d’experiències que faciliten la comprensió, el creixement i l’aprenentatge.
  2. L’autonomia i l’autorregulació
    La interacció amb l’entorn i amb els altres parteix d’una necessitat interna de jugar, de descobrir, de conviure i de comunicar-se. Els contextos educatius han de facilitar l’autonomia i la possibilitat de regular els propis processos motrius, emocionals, socials i cognitius.
  3. L’aprenentatge vivencial i actiu
    L’aprenentatge que parteix del propi organisme implica descobrir, tocar, sentir i explorar l’entorn natural i social. És a partir d’aquesta vivència que som capaços de copsar les relacions més profundes de la realitat i edificar un pensament creatiu.
  4. El desenvolupament de la percepció i l'educació emocional
    Els processos educatius s’articulen bàsicament a través de les interaccions amb els altres. La convivència i el creixement humà es basen en la capacitat de percebre el propi estat i necessitats internes i les dels altres. L’acompanyament emocional dels infants requereix d’un ambient amorós i d’una actitud d’escolta, de vincle, d’empatia i de no judici per part dels adults disponibles.
  5. El currículum que es genera en l’acció
    Allò que aprenem és allò que esdevé viu a cada moment per a una persona i un grup. El currículum és la suma de totes aquestes experiències viscudes amb intensitat i implicació.
  6. Els ambients preparats adequats
    El desenvolupament i aprenentatge no és mai un procés lineal i col·lectiu, sinó que segueix un ritme intern i individual. Respectar els processos individuals significa disposar els ambients, els materials i les condicions perquè cada nen/a construeixi els seus aprenentatges diferenciats.

La nostra societat valora molt més el tenir que el ser i per això les polítiques i pràctiques educatives en general tenen com a objectiu modelar persones que produeixin més i millor. Mostra d’això és que el llenguatge educatiu s’ha omplert de termes econòmics com controleficàcia excel·lència. Tanmateix, això no ens fa feliços, ni als adults/es, ni als nens/es. No deixa de ser curiós que en parlar de Felicitat hom se sent una mica ingenu, com si es tractés tan sols d’una paraula infantil.

Des del Craev volem reivindicar que l’educació no hauria de ser una carrera d’obstacles ni una preparació constant per al següent objectiu. La relació amb els nens i les nenes hauria d’estar plena d'alegria, d’espontaneïtat, de vivència.

L'obsessió constant pel currículum, els continguts, les avaluacions i per tot allò que fragmenta, tan sols serveix per estressar tothom i convertir la relació amb els nens i les nenes en una lluita constant. En canvi, enfocar la mirada en les autèntiques necessitats de la infància implica alhora ser més conscients de les nostres pròpies. La infància esdevé així una oportunitat per mirar-nos i per tornar a percebre què és allò que en realitat ens fa vibrar i ens manté vius i alhora en una calma profunda.

Si és cert que per educar un nen/a fa falta una tribu, no ho és menys que per educar una tribu fa falta un nen/a de qui tenir cura.
 
ÀREA D'INVESTIGACIÓ I COMUNICACIÓ
 ÀREA DE DOCUMENTACIÓ